Miopia infantil

Aquí us exposem els tres mètodes per frenar la miopia en nens i joves

1. Lents oftàlmiques de control de miopia

Són ulleres dissenyades no només per corregir la refracció, sinó també per reduir la taxa de progressió de la miopia. Aquests dissenys poden incloure patrons perifèrics que busquen frenar l’elongació axial de l’ull o propiciar estímuls visuals específics que redueixen la miopia.

• Com funcionen
  Aquests dissenys modulen la manera com la imatge es forma en la perifèria de la retina.
• Evidència i efecte
  Mostren reduccions en la taxa de progressió en nens amb miopia, especialment en persones amb progressió en edats de criança i adolescent. L’efecte pot variar segons la severitat inicial i l’adherència a l’ús.
  Els beneficis solen ser moderats; no frenen totalment la progressió de la miopia, però allargant l’estadi inicial i redueixen la progressió de la pèrdua de visió de lluny en el temps.
• Avantatges
  No requereix ocupació de lents de contacte si s’utilitzen ulleres; és una opció menys invasiva per a nens que poden tenir dificultats amb l’ús de contactes.
  Mantenen la correcció durant la major part del dia.
• Consideracions
  Necessiten d’una adaptació i seguiment regular per monitorar la progressió.

2. Lents de contacte de control de la miopia

Lents de contacte dissenyades específicament per controlar la progressió de la miopia en nens i joves. Aquestes lents de contacte diürnes amb estratègies de disseny perifèric o mixt amb aportacions de disseny que poden reduir l’estímul d’elongació axial.

• Com funcionen
  S’estenen més en la posició perifèrica de la retina; el disseny busca reduir el senyal d’allargament ocular associat a la miopia.
  A vegades, poden incorporar elements de “peripheral defocus” per influir en com es forma la imatge al centre i a la perifèria de la retina.
• Evidència i efecte
  Diversos estudis indiquen una reducció significativa de la taxa de progressió en nens que utilitzen lents de contacte de control en comparació amb ulleres tradicionals.
• Avantatges
  Més control visual durant el dia i flexibilitat en l’estil de vida (activitats esportives, etc.).
  Possibilitat de combinar amb altres tècniques de control sota indicació optomètrica.
• Consideracions
  Higiene i cura estrictes: risc d’infeccions o irritacions si no se segueixen protocols.
  Supervisió regular per assegurar que la correcció és adequada i que no hi ha complicacions associades.
  Requereixen capacitat per a la cura de lents de contacte, que pot ser una barrera per a alguns nens o famílies.

3. Orto-k (Ortoqueratoligia)

Són lents rígides d’ús nocturn. El seu objectiu és corregir la visió durant el dia sense necessitat de lents de contacte ni ulleres, i al mateix temps pot frenar l’allargament axial de l’ull fent de motlle nocturn.

• Com funciona
  S’adapten lentament a la còrnia durant la nit per canviar la curvatura corneal. Durant el dia, la correcció és prou estable perquè la visió pugui ser clara sense lents.
  També s’estudia el seu efecte en la modulació de la taxa de creixement axial, que és l’element clau en la progressió de la miopia.
• Evidència i efecte
  Una de les opcions amb més dades sobre reducció de la progressió en nens. Diversos estudis acostumen a reportar una reducció significativa de la taxa de progressió, especialment en nens joves.
  Eficàcia comparable o superior a alguns altres mètodes de control quan es fa un seguiment i adherència adequada.
• Avantatges
  Visió diürna sense lents de contacte ni ulleres durant el dia. Possibilitat de controlar la progressió en pacients amb alt risc de progressió.
• Consideracions
  Higiene molt estricta i ús nocturn; la higiene és essencial per evitar infeccions.
  Risc de grans canvis en la visió si no s’orienta correctament l’adaptació o si es discontínua bruscament.
  Necessita monitoratge regular i una iniciació per part d’un especialista en orto-k.

I aquí la pregunta clau que tots ens fem.

Quin és el millor mètode pel nostre fill/a?

Des d’Òptica Rodrigo recomanem sempre abans de prendre qualsevol decisió al respecte, informar-nos directament amb un optometrista o oftalmòleg de confiança. Ell valorarà quina és la millor opció i més adequada en cada cas.

L’exemple més comú és iniciar un seguiment visual per valorar evolució i riscos (control cada 3-6 mesos) complementat amb teràpia visual de relaxació i enfoc. Si s’observa una progressió accentuada entrar amb tractament de lents de control de miopia en ulleres i complementar si el nen realitza esport amb lent de contacte. I si, tot i així, no es controla l’evolució adaptar lents d’orto-k amb controls freqüents. I en els pitjors dels casos entrar en tractament oftalmològic d’atropina conjuntament amb orto-k.

I recordeu, la base és prevenir i no curar. Una bona higiene visual i unes bones pautes d’utilització de les pantalles és el més efectiu en la majoria dels casos.