El cervell és el que escolta, no les orelles 

Normalment en una conversa quan algú et fa una pregunta la teva reacció és respondre el seu dubte. És un comportament normal que tots tenim a l’hora de relacionar-nos, però no per a les persones que pateixen pèrdua auditiva.

I és que un dels primers símptomes de la pèrdua auditiva és que sents el què et diuen però no ho entens. Això no vol dir que ja no siguis capaç d’entendre les paraules, sinó que el problema el provoca l’oïda. No ets capaç d’entendre bé les converses perquè el teu sistema auditiu està danyat i no capta els sons de manera correcte.

Les orelles són els canals pels que circula la informació auditiva, és a dir, a través del timpà de les orelles perceps el so, aquest es transmet cap a l’orella interna, i d’aquí, a través del nervi auditiu, va a parar al cervell, on els sons s’identifiquen, s’ubiquen, es doten de significat, etc.

Sentir els sons amb les dues orelles és molt important perquè ajudes al cervell a detectar la seva procedència i a identificar-los de manera més fàcil. I en ambients sorollosos, les orelles cooperen entre elles per millorar la intel·ligibilitat de la parla, i facilita la feina al cervell a l’hora de seguir una conversa.

Per tant, les orelles i el cervell formen un equip, i sempre treballen junts. Si un dels dos falla, l’altre no funciona correctament.

El sobre esforç del cervell perjudica altres funcions cognitives!

Com dèiem, el cervell rep constantment una àmplia varietat de sons i senyals acústiques que provenen de les orelles, i en condicions normals, el cervell les identifica sense esforç.

Ara bé, davant d’una pèrdua auditiva, les orelles no tenen capacitat per captar determinats sons o envien senyals molt dèbils, i el cervell, per intentar entendre el què la persona està escoltant, ha de fer un sobre esforç.

Exposar al cervell a treballar molt més i de manera continuada per entendre les converses, pot desencadenar un seguit de canvis funcionals, cognitius, i socials que afecten al dia a dia de la persona, i evidentment, a la seva qualitat de vida.

Alguns canvis:

-esgotament i fatiga mental, perquè el cervell intenta compensar constantment el dèficit auditiu.

-demència i problemes de memòria, perquè l’esforç que dedica el cervell a compensar el dèficit auditiu, resta energia a altres funcions com per exemple recordar (la memòria).

-aïllament i soledat, perquè no pots seguir les converses dels que t’envolten.

-mal humor i frustració perquè no gaudeixes la vida com vols.

-problemes de comunicació amb les persones de l’entorn, i també per recordar les converses.

-falta de concentració i baix rendiment escolar i professional.

Per evitar patir algun d’aquests canvis, la millor opció és utilitzar audiòfons. Aquests aparells, actualment de mida petita i alguns casi invisibles, no et curaran la pèrdua auditiva, però ajudaran al teu cervell perquè no hagi de treballar més del compte, i viuràs amb qualitat de vida.

I sobretot, si notes que no hi sents bé, que et costa seguir les converses, si has d’apujar el volum de la televisió o la ràdio, t’aconsellem que visitis l’audiòleg perquè et faci una revisió completa, detecti si tens algun problema auditiu o no, i en cas que sí, com tractar-lo.